Dilluns 09 de maig del 2011
a les 14h al hall de l'ETSAB (per anar a la Sala d'Actes)
esperem la vostra participació (estudiants, professors,...) ja que tot en som els afectats!
divendres, 11 de novembre del 2011
17-N VAGA GENERAL
AQUEST DIJOUS 17, VAGA GENERAL
Article d'un professor de la Universitat autònoma a l'accent:
Ermengol Gassiot L'ACCENT 213
Dimecres, 9 de novembre de 2011 15:59
El 17 de novembre hauria de ser una data important no només en la defensa d’un servei públic com són les universitats, sinó també en el moviment sindical del Principat. La vaga general d’universitats del 17-N agrupa diversos sectors: estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador. En aquest sentit, trenca el sectorialisme que fa anys ens està imposant el sindicalisme majoritari de CCOO i UGT. Poder fer una vaga d’aquestes característiques és una fita important que ens ha de fer avançar en el reforçament d’identitats col·lectives de classe. Però no és l’única. Des de la perspectiva del professorat precari de les universitats, que n’hi ha i molt, és una oportunitat per a refermar-se com a subjecte polític en el procés de defensa de les universitats com un espai públic. Una part molt important de les retallades afecta directament el nostre lloc de treball i potser som un dels col·lectius que ara mateix estem empenyent més la mobilització. Ja era hora.
Amb tot, per a mi el més rellevant de la vaga ha estat el d’on ve, el com l’hem gestat. La vaga del 17-N va començar a sonar, ja fa vàries setmanes, en assemblees de treballadors. Va ser també en assemblees on ha anat prenent forma. I en la coordinació d’assemblees s’ha concretat la convocatòria. És una vaga que neix de l’arrel del què, fa molts anys, s’anomenava la democràcia obrera en oposició del parlamentarisme burgès. Segurament per aquesta raó aquesta vaga és tant incòmode pel sindicalisme que neda tant a gust en la dinàmica de comitès d’empresa i de negociacions a porta tancada amb les gerències. Transformar aquest model sindical és, també, un altre objectiu d’aquesta vaga i el 17-N pot ser una passa més en aquest camí que hem de recórrer el conjunt de la classe treballadora.
* Professor de la UAB
Article d'un professor de la Universitat autònoma a l'accent:
Ermengol Gassiot L'ACCENT 213
Dimecres, 9 de novembre de 2011 15:59
El 17 de novembre hauria de ser una data important no només en la defensa d’un servei públic com són les universitats, sinó també en el moviment sindical del Principat. La vaga general d’universitats del 17-N agrupa diversos sectors: estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador. En aquest sentit, trenca el sectorialisme que fa anys ens està imposant el sindicalisme majoritari de CCOO i UGT. Poder fer una vaga d’aquestes característiques és una fita important que ens ha de fer avançar en el reforçament d’identitats col·lectives de classe. Però no és l’única. Des de la perspectiva del professorat precari de les universitats, que n’hi ha i molt, és una oportunitat per a refermar-se com a subjecte polític en el procés de defensa de les universitats com un espai públic. Una part molt important de les retallades afecta directament el nostre lloc de treball i potser som un dels col·lectius que ara mateix estem empenyent més la mobilització. Ja era hora.
Amb tot, per a mi el més rellevant de la vaga ha estat el d’on ve, el com l’hem gestat. La vaga del 17-N va començar a sonar, ja fa vàries setmanes, en assemblees de treballadors. Va ser també en assemblees on ha anat prenent forma. I en la coordinació d’assemblees s’ha concretat la convocatòria. És una vaga que neix de l’arrel del què, fa molts anys, s’anomenava la democràcia obrera en oposició del parlamentarisme burgès. Segurament per aquesta raó aquesta vaga és tant incòmode pel sindicalisme que neda tant a gust en la dinàmica de comitès d’empresa i de negociacions a porta tancada amb les gerències. Transformar aquest model sindical és, també, un altre objectiu d’aquesta vaga i el 17-N pot ser una passa més en aquest camí que hem de recórrer el conjunt de la classe treballadora.
* Professor de la UAB
diumenge, 8 de maig del 2011
Assemblea estudiants i professors ETSAB
Preguntes i respostes bàsiques
Has sentit a parlar de "les retallades"??La situació actual de crisi ha propiciat que la Generalitat retalli pressupostos a diferents sectors, dels quals els més afectats són la sanitat i l’educació.
Què passa amb les universitats públiques??Evidentment, aquestes retallades afecten directament a les universitats públiques… La UPC per ara rebrà un 18,7% menys de pressupost que el 2010.
I això… com ho afrontarà la UPC??La UPC encara no ha expresat quines mesures exactes aplicarà però és fàcil preveure que hi haurà una racionalització del personal com: ajustar la contractació a les hores reals de classe, augmentar la docència de TEUs i CEUs, alhora que també la dels professors adjunts. Aquestes mesures van encaminades a que el PDI funcionari (1296, 50.2%) assumeixi més docència, i així poder prescindir de part del PDI laboral (1285, 49.2).D'aquesta manera, les suposicions ens porten a pensar que gran part del professorat jove i entusiasta, que pertanyen en gran part al col·lectiu perjudicat, hauran de sortir de les aules de cara al curs vinent.
Qui són els PDI laborals -també anoments professors associats?La UPC fa no massa anys va començar a contractar professors en general joves que anaven substituint a jubilats però amb uns contractes de caràcter no permanent i de dedicació a temps parcial. Són especialistes de reconeguda competència que fora del àmbit acadèmic universitari exerceixen la seva activitat professional. És a dir, els professors associats són aquells que actualment és més econòmic fer fora perquè renoven el contracte anualment i les indemnitzacions seran menors.
Com ens afecta al Grau en Arquitectura??La mitjana dels associats a la UPC és del 49% dels professors. En canvi, a Arquitectura, tenim una mitjana del 60% dels professors que són associats. I en concret al departament de projectes és del 72%.
Què hi diem els estudiants??- No volem aules massificades- Volem que arquitectura continuï impartint-se en format aula-taller...- Volem un ensenyament de qualitat, per tant una retallada de docència sense cap criteri més que el del major estalvi no l'aprovarem en cap circumstància.- Volem una revisió d'aquesta retallada de pressupostos. Segur que hi ha altres maneres d'estalviar.- Volem professors amb ganes d'ensenyar i que no estiguin sobrecarregats de feina ni d'estudiants
En definitiva, el que els estudiants volem és que les solucions a l'ajust de pressupost que pateix la UPC no siguin retallades a la qualitat de la nostra formació.
Has sentit a parlar de "les retallades"??
La situació actual de crisi ha propiciat que la Generalitat retalli pressupostos a diferents sectors, dels quals els més afectats són la sanitat i l’educació.
Què passa amb les universitats públiques??
Evidentment, aquestes retallades afecten directament a les universitats públiques… La UPC per ara rebrà un 18,7% menys de pressupost que el 2010.
I això… com ho afrontarà la UPC??
La UPC encara no ha expresat quines mesures exactes aplicarà però és fàcil preveure que hi haurà una racionalització del personal com: ajustar la contractació a les hores reals de classe, augmentar la docència de TEUs i CEUs, alhora que també la dels professors adjunts. Aquestes mesures van encaminades a que el PDI funcionari (1296, 50.2%) assumeixi més docència, i així poder prescindir de part del PDI laboral (1285, 49.2).D'aquesta manera, les suposicions ens porten a pensar que gran part del professorat jove i entusiasta, que pertanyen en gran part al col·lectiu perjudicat, hauran de sortir de les aules de cara al curs vinent.
Qui són els PDI laborals -també anoments professors associats?
La UPC fa no massa anys va començar a contractar professors en general joves que anaven substituint a jubilats però amb uns contractes de caràcter no permanent i de dedicació a temps parcial. Són especialistes de reconeguda competència que fora del àmbit acadèmic universitari exerceixen la seva activitat professional. És a dir, els professors associats són aquells que actualment és més econòmic fer fora perquè renoven el contracte anualment i les indemnitzacions seran menors.
Com ens afecta al Grau en Arquitectura??
La mitjana dels associats a la UPC és del 49% dels professors. En canvi, a Arquitectura, tenim una mitjana del 60% dels professors que són associats. I en concret al departament de projectes és del 72%.
Què hi diem els estudiants??
- No volem aules massificades
- Volem que arquitectura continuï impartint-se en format aula-taller...
- Volem un ensenyament de qualitat, per tant una retallada de docència sense cap criteri més que el del major estalvi no l'aprovarem en cap circumstància.
- Volem una revisió d'aquesta retallada de pressupostos. Segur que hi ha altres maneres d'estalviar.
- Volem professors amb ganes d'ensenyar i que no estiguin sobrecarregats de feina ni d'estudiants
Més info a: http://quenoenselstoquin.blogspot.com/
divendres, 27 de març del 2009
No som una minoria!
Más 20.000 ciudadanos (25.000 según los organizadores) han dado una lección de desobediencia civil no violenta, en una manifestación que mossos y autoridades habían calentado estos últimos dias y que había voluntad de rebentar, a través de infiltrados y continua provocación por parte institucional y policial.
La policía desplegó un dispositivo digno de un evento tipo juegos olímpicos con una veintena de furgones (visibles para los manifestantes) y numerosísimas unidades, en un acto propio de otros regímenes políticos.
Ante la militarización del centro de Barcelona los manifestantes, han decidido dar marcha atrás y llevar la mobilización por un itinerario alternativo. El numeroso grupo se ha dirigido en primer lugar al ronda de de sant Antoni, donde un cordón policial desporporcionado ha impedido el paso de los manifestantes, haciendo visibles las armas de dispersión social (escopetas para gases lacrimógenos y pelotas de goma). Se han producido momentos de tension cuando el grupo ha insultado y lanzado algún objeto a los furgones, pero la cosa no ha ido a mas.
Posteriormente la mobilización ha proseguido por la carrer Balmes con gritos contra la represión, contra la policía y en favor de la universidad pública.
A partir de ese momento la policía ha ido a remolque de la situación y a puesto a relucir sus carencias. Solo saben jugar en casa y cuando el rival es mas débil, viendose incapacitados para parar la manifestación, que sistemáticamente, ha evitado la confrontación tomando diferentes direcciones que dejaban fuera del recorrido a los dos cordones policiales que se habian fomado.
A la altura del carrer Diputació, los manifestantes han girado en dirección eixample dret, poniendo en jaque nuevamente a la policía. Al llegar al carrer Calabria, los manifestantes han leido un manifiesto, ante la sede de ERC pidiendo la dimisión del Conseller Huguet y han lanzado alguna bola de pintura sobre la fachada de la sede "independentista".
Posteriormente la marcha ha continuado por la Avinguda de Roma en dirección a la estación de Sants, y posteriromente a carrer de Sants donde los manifestantes han recibido el apoyo de los vecinos que aplaudian a los manifestantes y protestaban contra la represión a base de cacerolada.
Al llegar a la altura del carrer Premià, otro cordón esperaba a los manifestantes para impedirles el paso, pero estos han girado hacia carrer Premià desenvocando finalmente en Plaça d'Osca.
Alli se han leido diferentes comunicados por parte del colectivo de profesores y personal de administración y también por parte de los estudiantes y de un representante del sindicato de jornaleros andaluces (SOC) que ha arengado a los presentes y los ha animado a continuar la lucha.
La manifestación se ha disuelto pacíficamente.
La manifestación ha sido todo un éxito y un ejemplo a seguir. Las calles son del pueblo no de la policía. Los derechos se luchan NO se mendigan!
BOLONIA HERIDA DE MUERTE! AHORA MAS QUE NUNCA: LA LUCHA ES EL CAMINO!
La policía desplegó un dispositivo digno de un evento tipo juegos olímpicos con una veintena de furgones (visibles para los manifestantes) y numerosísimas unidades, en un acto propio de otros regímenes políticos.
Ante la militarización del centro de Barcelona los manifestantes, han decidido dar marcha atrás y llevar la mobilización por un itinerario alternativo. El numeroso grupo se ha dirigido en primer lugar al ronda de de sant Antoni, donde un cordón policial desporporcionado ha impedido el paso de los manifestantes, haciendo visibles las armas de dispersión social (escopetas para gases lacrimógenos y pelotas de goma). Se han producido momentos de tension cuando el grupo ha insultado y lanzado algún objeto a los furgones, pero la cosa no ha ido a mas.
Posteriormente la mobilización ha proseguido por la carrer Balmes con gritos contra la represión, contra la policía y en favor de la universidad pública.
A partir de ese momento la policía ha ido a remolque de la situación y a puesto a relucir sus carencias. Solo saben jugar en casa y cuando el rival es mas débil, viendose incapacitados para parar la manifestación, que sistemáticamente, ha evitado la confrontación tomando diferentes direcciones que dejaban fuera del recorrido a los dos cordones policiales que se habian fomado.
A la altura del carrer Diputació, los manifestantes han girado en dirección eixample dret, poniendo en jaque nuevamente a la policía. Al llegar al carrer Calabria, los manifestantes han leido un manifiesto, ante la sede de ERC pidiendo la dimisión del Conseller Huguet y han lanzado alguna bola de pintura sobre la fachada de la sede "independentista".
Posteriormente la marcha ha continuado por la Avinguda de Roma en dirección a la estación de Sants, y posteriromente a carrer de Sants donde los manifestantes han recibido el apoyo de los vecinos que aplaudian a los manifestantes y protestaban contra la represión a base de cacerolada.
Al llegar a la altura del carrer Premià, otro cordón esperaba a los manifestantes para impedirles el paso, pero estos han girado hacia carrer Premià desenvocando finalmente en Plaça d'Osca.
Alli se han leido diferentes comunicados por parte del colectivo de profesores y personal de administración y también por parte de los estudiantes y de un representante del sindicato de jornaleros andaluces (SOC) que ha arengado a los presentes y los ha animado a continuar la lucha.
La manifestación se ha disuelto pacíficamente.
La manifestación ha sido todo un éxito y un ejemplo a seguir. Las calles son del pueblo no de la policía. Los derechos se luchan NO se mendigan!
BOLONIA HERIDA DE MUERTE! AHORA MAS QUE NUNCA: LA LUCHA ES EL CAMINO!
Kaos en la red
dimecres, 25 de març del 2009
Comunicat a ran dels fets del 18M (PDI PAS)
Reunida l’assemblea el PDI i PAS de les universitats públiques catalanes, manifesta:
-
El desallotjament policial del rectorat de la Universitat de Barcelona i les brutals càrregues dels mossos d’esquadra al llarg de tot el dimecres 18 de març, justificades a partir d’informacions falses i deliberadament amplificades, s’inscriuen en un procés de manca de diàleg per part de les institucions polítiques i universitàries davant les protestes d’estudiants i part dels treballadors de les universitats catalanes. L’opció per la repressió de les protestes en comptes de l’obertura de vies de diàleg ja s’havia fet palesa en les intervencions policials de l’any passat a la Universitat Autònoma de Barcelona i d’enguany a la Universitat Pompeu Fabra, i amb l’ocupació de nombroses facultats per part de guardes de seguretat privada.
-
Paral·lelament a la repressió policial, les universitats catalanes estan patint les agressions del “lobby pedagògic neoliberal” que censura ideològicament els plans d’estudi a través d’agències emparades sota els termes d’innovació, qualitat, excel·lència i avaluació.
-
El nostre desacord amb les informacions esbiaixades d’alguns mitjans de comunicació, que haurien de garantir una informació acurada i èticament responsable.
-
Aquestes protestes tenen un origen polític, motivat pels dubtes i dissentiments de fons que provoca una pla de reforma de les universitats públiques que, a més, no ha estat degudament debatut ni consensuat amb la comunitat universitària ni amb el conjunt de la societat.
-
Les universitats s’han caracteritzat, tradicionalment, per ser espais crítics, de creativitat i de llibertat davant dels autoritarismes. Observem amb extrema preocupació el blindatge d’aquests recintes amb policia i guàrdies de seguretat privada, fet que amputa una de les característiques històriques dels campus universitaris: ser entorns de lliure circulació, i reunió de persones, oberts al debat científic, cultural i polític i a la plena creativitat intel·lectual. El recent desallotjament de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona és una expressió d’aquesta erosió de les llibertats col·lectives dins de les universitats.
diumenge, 22 de març del 2009
Denúncia conjunta pel 18M
Totes aquelles persones que hagin estat víctimes de les càrregues policials del dimecres que enviin un mail amb el parte mèdic en format Pdf i un telèfon de contacte per poder gestionar la denúncia conjunta.
- És important que es vagi als CAPs tan aviat com sigui possible!!!!
- També que enviïn un mail amb el contacte totes aquelles persones que en van ser testimoni!
Més que mai és important la unió!!!
mail: denuncia18m@gmail.com
Extret de tancada a la central
divendres, 20 de març del 2009
Comunicat d'entitats contra la violència policial
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’ Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’ Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents
Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:
Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.
Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.
Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .
En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.
Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:
Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.
Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:
Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.
Que s’ apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.
Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.
Barcelona, 19 de març del 2009
FETS:
A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.
Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:
Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.
Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.
Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .
En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.
Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:
Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.
Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:
Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.
Que s’ apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.
Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.
Barcelona, 19 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)